Cap de setmana

Disclaimer: Esta foto pertenece a Juanma. No sea que me caiga un puro legal, eh Maria José! ;-)

Dia Mundial de la Poesia

Llegeixo als diaris que avui és el dia mundial de la poesia. Un poema que m'encanta, per la forsa que té.

PROPIETATS DE LA PENA

Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:

et pariren per a vetllar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l'home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d'antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

se'n riguen, potser et delaten;

tot això son banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sino s'és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.

Vicent Andrés Estellés

Girona

Punt d'inici, de transbord i de destí final. M'aixeco el dissabte i em trobo amb aquest article que em porta l'aroma de la meva ciutat. Espero que el disfruteu tant com jo disfruto aquesta ciutat.

http://www.elpais.com/articulo/portada/Girona/nina/bonita/coste/elpcanviaesp/20070317elpviapor_1/Tes

Conte de tarda de divendres

I ara... l'inici d'un conte:

I un dia es va despertar amb l’objectiu de ser l’home més gris del món. No pretenia passar pel costat de la gent semblant un fantasma, d’aquells que no es deixen veure però són capassos de canviar el teu estat d’ànim en la seva presència. Havia decidit que dedicaria totes les seves forces a no destacar, a ser un fruit més del món mediocre en el que vivia. Feia pocs messos, havia deixat de parlar-se amb aquella noia que de tant en tant es trobava, i somiava revolcar-s’hi algún dia. Ara ja no, tenia un desitg irrefrenable d’arribar a la feina i que ningú el sentís arribar. No pretenia ser eficient, però les seves solucions als conflictes diàris de l’empresa el feien passar desapercebut quant les reduccions de personal s’apropaven. S’asseia al seu despatx, compartit amb d’altres treballadors (pot algú amb despatx propi dessitjar la mediocritat? ), i durant les següents 8 hores anava fent un soroll monòton amb les tecles de l’ordinador. També era atent, i si algú esturnudava, li desitjava salut, i li treia els documents impressos al seu cap, que a causa d’una mala caiguda esquiant anava amb crosses. No el malinterpreteu, no pretenia ni favoritismes, ni cap medalla d’honor cívic i ciutadà, era, de fet, un ciutadà anònim.

"Software is like sex, it's better when it's free"

Doncs això, una petita reinvindicació a favor del software lliure...
Porto un parell de mesos fent servir KUBUNTU i la veritat és que és sorprenent.

Before the sunset